Nevrland (2019)
Quan no entenc què marifeim
Avui vos xerr des d’un racó inconegut per jo. No sé on som ni on ha anat la meva connexió a internet. Enviau-me pa torrat amb sobrassada coenta.
I com que no puc fer res més, vos parlaré de memòria de Nevrland, un experiment visual molt interessant i impactant, pel·lícula escrita i dirigida per en Gregor Schmidingerque que malauradament no sé què putes ens vol contar (per mi que res). I aquí ve el meu problema amb ella, no puc dir si m’ha agradat o no perquè no és una obra còmoda (em va bé a jo), és bastant experimental en la manera de contar les coses (això m’agrada) i, com vos he dit, impactant amb la seva fotografia i imatges lisèrgiques (trob que també és un punt), però la història no conclou, és confusa (a posta) i no deixa res més que la sensació que no has anat enlloc (ai).
En Jakob (Simon Frühwirth) que pateix d’ansietat i viu tancar dins una vida opressiva, fa amistat amb en Kristjan (Paul Forman) i… bé… queden en persona i formen part d’una espècie de videoclip de música techno (metafòricament).
Vos agradarà si sou de laberints i minotaures, flipau amb els videojockeys d’Space o berenau d’M o d’E. Deixau-la anar si sou de pel·lis de Disney, Dreamworks o n’Spielberg o teniu pòsters de l’infumable d’en Nicolas Cage o el pardal d’en Tom Cruise).
La podeu trobar a Filmin estranger.
□□□□□ Humor
■□□□□ Masclisme
□□□□□ Queerness
■□□□□ Sexe
■■□□□ Interès
Joan CiberSheep (ell/això)
gatamoixa.cat