Deixau que li llevi el puesto a na Bel per fer la crònica de la nostra segona trobada ateneuística, però és que es va haver d’absentar creant el caos i la destrucció (momentània) per qüestions alienes a la seva persona (al tanto!) i més relacionades amb les contradiccions d’una vida moderna en la qual volem estar connectats tan instantàniament que embrutam més que aclarim. Perquè just això és part del concepte de l’ateneu. Un espai que, plogui o nevi, volem que estigui obert cada darrer dijous de mes de 19 a 21 (si no traspassam, Déu no ho vulgui).
Però, anam a lo que anam, ahir ens vàrem trobar novament a menjar patates de bossa com adolescents i fer un beure i una rialla. Na Xisca (disculpa per aquest «ara sí, ara no, ara sí»), en Jaume i jo mateixa (aprenents d’agents del caos i de les forces de resistència contra l’ordre mundial). Quina alegria que s’hi varen afegir n’Alejandra i na Lucy a explicar-mos i compartir les seves curolles i veure aquest caos de brots tendres.
Compartírem idees, repetírem conceptes, perfilàrem uns projectes i ens n’oblidarem d’altres. Testàrem un tassonet de sangria casolana i un parell més d’aigua, que és molt sana.
Un cop es feren les nou, amb promeses de contactar un parell d’artistes del nostre redol, i tornar-mos a veure el mes que ve, partírem a seguir amb les nostres vides.