Fa uns mesos que m’he fartat de veure coses, tantes que duc uns dies fent desintoxicació. De les darreres pel·lícules que vaig mirar va ser Chouchou dirigida i escrita pen Merzak Allouache basant-se … Continua “Què ens ha semblat Chouchou”
En 1995, Richard Donner quiso hacer otra peli de pistolas y asesinos, pero donde todos fueran malos y se comieran como insectos, heridos mentalmente. Consiguió a Julianne Moore, que alternaba blockbusters con productos más especiales, a Antonio Banderas, que estaba … Continua “Asesinos”
7 d’abril del 1963
Em vaig criar a Meida. Un poble petit i tranquil. Situat al centre d’una roca al mig del mediterrani en un país que ara mateix no ve al cas. La meva infantesa va transcórrer entre el … Continua “El diari d’en Pere de Caubimastra”
Fa una temporada que he trobat i reconfigurat alguns paràmetres del meu compte de Netflix fins a aconseguir que em surtin pel·lícules com aquesta que vos present aquesta setmana … Continua “Què ens ha semblat Chandigarh Kare Aashiqui”
Ja vos he dit que m’he fet amb un trasto per jugar amb sa meva col·lecció d’andròmines velles? No? Doncs sí, i no sé si ha estat una bona idea perquè ara hi estic enganxat…
El que sí … Continua “The Space Adventure: Cobra (Hudson Soft, 1991)”
Avui vos volia presentar una pel·lícula amable: God’s Own Country del director Francis Lee.
En Johnny és un jove pagès per obligació, que ofega la seva frustració amb alcohol i el … Continua “Què ens ha semblat God’s Own Country”
Estimada Senyoreta Lice, Soc molt fan de la vostra secció i és d’agrair tenir un lloc al qual recórrer per poder consultar aquests tipus de situacions peculiars. En el meu cas em remet a vostè perquè tenc un petit … Continua “Consultori de la Sra. Licé. Impacient”
Koise, el planeta artificial daurat.
Seu del culte, protectors de la màquina i reguladors de l’univers i de les generatrius, creadores de vida, de mort i salvaguardes de la seqüència genètica dels fotosintètics. Les persones-planta encarregades de viatjar per … Continua “Cosmologia a l’univers de temps de màquina”
Varen deixar els silencis per posar cançons que els transportaven lluny de l’agre i el rancor. A aquells dies on la pell no estava estripada. Va fer un alè entrecavalcat, tornant dels fluids que enyorava. La passió li era ara … Continua “Els racons de la incertesa”
