Tenia moltes ganes de mirar aquesta sèrie que està basada en una obra de teatre de fa deu anys (i té continuació a Smiley, després de l’amor. I tothom … Continua “Què ens ha semblat «Smiley»”
He trobat un lloc nou on faria una llodriguera folradeta de papers. Un lloc ple de revistes i llibres com el que la meva dèria acumuladora somia. És l’estudi de l’artista Jaume Serra, l’Espai Serra-Manley, al carrer de l’Església de … Continua “Espai Serra-Manley”
A sus 50 años, Pasolini aún jugaba al fútbol, con chavales incluso, fascinado por la magia que la pelota generaba en las emociones de los jugadores. El fútbol y el comunismo le jugaron buenas y malas pasadas. De hecho, fue … Continua “El misteri Lucho”
La pel·lícula que vos vull recomanar aquesta setmana vos sonarà lleugerament perquè el concepte és molt semblant al de Swan Song. Enfonyat ens conta la història d’una vella glòria de l’espectacle … Continua “Què ens ha semblat «Tucked»”
Tenc un amic d’aquells que te passa cançons de les quals gairebé totes m’agraden. I de les darreres que m’ha enviat és aquesta de Terrolokaust, grup català de dark rock industrial que em recorda a Faderhead:
Aprofitaré que estau amb aquella cosa del fumbol per recomanar-vos dues pel·lícules que xerren del tema. The Pass, joc de paraules amb fer-se un passi i entrar-li a qualcú, pel·lícula … Continua “Què ens ha semblat «The Pass» i «Mario»”
Allà on em vaig a fer es color, tallar i escoltar música (Pelfecte) en Joan em va dir d’aquest grup: Lowrider, stoner rock de Suècia. Pipe Rider dura devers onze minuts i no puc aturar d’escoltar-la.
Mem, tenc un problema amb aquesta pel·lícula (començam bé, direu) ja vos ho dic davant davant. Perdonau: Hola. Com ho duis això?
Com vos deia, tenc un … Continua “Què ens ha semblat «Shut Up and Kiss Me»”
Avui em perdonareu que vos xerri de quatre pel·lícules a la vegada, ara sabreu per què.
Per una part vos faré una trilogia de la confusió amb Soft Lad (2015, escrita i dirigida … Continua “Què ens ha semblat «cinema de saldo»”
Mi padre era un enigma. Ahora que su recuerdo comienza a desvanecerse en mi memoria, me hago preguntas, me llama la atención su candada cara oculta. Hasta los cincuenta y pocos, mi padre exhibía una presencia poderosa, siempre atlético y … Continua “Niebla en el alma 1952”
Si la setmana passada vos xerrava d’una pel·li de la qual no m’esperava gaire i em va sorprendre gratament, aquesta setmana vos en parlaré d’una que semblava dolenta i ho ha estat fins … Continua “Què ens ha semblat «Fire Island»”
Mirau com són les coses que he topat amb la tercera pel·lícula de maripolicies (i això que no vos he xerrat de Cibrâil encara). Camps de roselles és bastant més madura que les … Continua “Què ens ha semblat «Câmp de maci»”