Quan la decepció és més gran que la fortor
Pillion(2025, BBC, FilmBritish Film Institute, Fremantle Picturehouse Entertainment)
Tenia aquesta crítica preparada des de fa uns mesos (o això pensava jo), l’havia oblidada, però, és que ni l’havia començat. Quin capet aquest meu.
La veritat és que Paquet (d’anar darrera la moto, no d’entrecuix) ha estat una decepció. Prometia ser una Vento Seco de la comunitat BDSM i ha resultat ser més bé un Passengers. M’explic:
Basat en el llibre de n’Adam Mars-Jones, Box Hill, i amb la col·laboració en el guió d’en Harry Lighton que també la dirigeix, Pillion ens promet una comèdia romàntica d’humor morbós, però, mentre la mirava només podia pensar que no fa gràcia, no és BDSM, ni és romàntica i no és sexual. De què va, pensareu. Segons Filmin: «L’Alexander Skarsgård i en Harry Melling són l’antiparella protagonista d’aquest provocador i aclaparador debut premiat a Canes: un romanç gens convencional que et dispararà les pulsacions. En Colin, un jove introvertit que deixa que la vida li passi de llarg, coneix en Ray, l’increïblement atractiu líder d’un club de motards [sic. Mem, a ca nostra li deim: motoristes], que decideix prendre’l com al seu submís. En Ray arrenca en Colin de la seva grisa vida als afores per introduir-lo en una comunitat de motards queer i amants del kink, arrabassant-li tota mena de virginitats pel camí. Però, a mesura que en Colin s’endinsa en el món de regles i misteris d’en Ray, es comença a qüestionar si la vida de submís les 24 hores del dia està feta realment per a ell. Ha trobat la seva veritable vocació o simplement ha canviat una forma d’asfíxia per una altra?»
Segons en jo, un senyor que se sap guapo, en Ray (Alexander Skarsgård) necessita un esclau i se’n troba un d’inexpert dins un carreró. Se n’aprofita, sense cap mena de consentiment (el consentiment és molt important), abusa del seu poder i quan en Colin li demana canviar les regles de la seva relació, se’n va sense dir ni una paraula per no enfrontar-se al conflicte.
Al final, la cinta és un reflex de la masculinitat tòxica en la seva esplendor, no sé com és la història en el llibre, esper que un poc millor, però és escandalós que en cap moment es xerri del consentiment, essencial en qualsevol relació, en especial on la dinàmica és d’amo/esclau. Veure la relació que tenen en Colin i en Ray és incòmode no només per aquest motiu, sinó per totes les situacions que s’hi mostren. La incapacitat d’en Ray de comunicar-se correctament, com fa servir el seu poder i com se n’aprofita i viola en Colin, que per la seva inexperiència no veu la diferència entre ser esclau de ser víctima d’abús. No sé si només per aquest motiu o per tot el conjunt, a més de mala d’aguantar, es fa llarga i en un parell de moments, bastant avorrida, decebent fins i tot quan acaba amb una petita mostra del millor enteniment d’en Colin, però que queda curt i un poc idiota.
No vos la recoman perquè hi ha altres pel·lícules millors, entre elles, Preaching to the Perverted. Si seguiu amb ànsia el poquesfeines d’en Tom Cruise vos escandalitzarà per les raons equivocades.
Podeu llegir la sinopsi a Filimin.
◐○○○○ Absurditat (no sé què vos he de dir)
◐○○○○ Comicitat (de la que escarrufa)
○○○○○ Fetge i butzes (no)
●●●◐○ Masclisme (i masculinitat tòxica)
◐○○○○ Queerness (es cuiro)
◐○○○○ Romanticisme (mal entès)
●●◐○○ Sexe (un poc, un parell d’escenes avorrides)
○○○○○ Terror (si ho penses bé, crec que sí, però no)
●◐○○○ Interès (jo no la veuria si fos vosaltres, perquè ja ho he fet jo)